Aigua
Poc a poc el món es va encongint,
la pell tibant i un milió de gotes fresques
sobre els meus ulls implorants
que bucegen entre algues i entre barques
i entre onades i ara mateix
arrencaria a córrer i marxaria
molt i molt lluny d'aquí.
Blau immens, blau gegantí,
blau que roça el sospir més intens,
com una capa que m'amaga del soroll extern,
qui s'atreveix a fer-se gran?,
qui cometrà el pecat de no estimar?,
jo no seré, jo sóc aquí, el temps (fa temps)
ja no passa per mi.
I cada impuls, cada segon,
cada moviment del meu cos
m'acosta més a aquesta quarta dimensió
que fa que el mar i el cel i jo,
enmig de l'horitzó, anem
construint la fi del món.
La pell de les coses es capgira
cap endins i em mostra
mil històries de tants cors,
i tan maleïts, i mentre escolto
l'univers que poc a poc s'ha fet estret
et faig l'amor encara amb la sal del mar
per tots els meus racons.
I cada impuls, cada segon,
cada moviment del meu cos,
m'acosta més a aquesta quarta dimensió
que fa que el mar i el cel i jo,
enmig de l'horitzó anem
construint la fi del món.
Profunditat,
profunditat,
No hay comentarios:
Publicar un comentario