Foc
Res no surt bé, res no funciona.
No hi ha llum que ompli les cavernes,
no hi ha antídot possible
per a l'amargor que sento a la gola.
Ets tu, oh deessa incontrolable,
tu, fortuna, que gaudeixes
del patiment dels teus vassalls.
Avui t'he vist, t'he vist completament nua,
amb els ulls d'aquella a qui estimava,
amb la mirada maligna de l'atzar...
M'has guanyat, univers;
flueix, sí, flueix amb tota llibertat dins meu!
Omple aquest rovell de la fúria
que tant t'agrada inculcar,
omple'l de violència!
Crema'l!
Converteix la humanitat en cendres,
i quan l'únic restant sigui la pols gelada,
sigui el pols inexistent,
deixa'm morir
sota l'aparença d'una vida monòtona.
Deixa'm ser tan sols un més
dins d'aquest bosc d'homes podrits
i jo deixaré d'invocar-te,
deixaré d'introduir-me a les tenebres
buscant la manera de fugir de l'infern.
Aquí tens el meu cor,
encara sagnant
després de tantes batalles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario